Sr Antonio Gomez i Josep Ma Gomez. Pare i fill, fusters
“Montesa Impala 175 del 1967 “
Entrevista del Retrovisor, La Impala dels fusters Gómez
publicada el 2 de març de 2009
al suplement de motor del Setmanari l´Empordà.
Ens varem citar amb l´Antonio i el seu fill Josep Maria a la seva fusteria del barri de l´Eixample de Figueres,feia un dia núvol, i semblava que volia ploure, varem anar al garatge on guarden els seus vehicles, i nomès obrir la porta varem poder veure la seva joia una Montesa Impala 175 , preciosa.
El color vermell intens del dipòsit contrastava , amb la poca llum que ens entrava del carrer.
El Sr Antonio Gomez va neíxer a Màlaga, el seu pare era Guardia Civil , i el seu destí el va fer traslladar al poble d´Espolla junt amb la familia.En aquell moment el Sr Antonio tenia quasi vint anys i ja era oficial de fuster.Un cop a Espolla va tindre necesitat de tindre un vehicle per anar a guanyar-se la vida .Va començar amb una Guzzi vella, però al cap de molt poc temps tip de problemes va voler una” moto de veritat”.Va comprar la Montesa Impala a can Duran al primer taller quan era al carrer nou cantonada Pere III .
Venia dues vegades a Figueres, per anar a treballar al Taller de fuster Robert Coderch del carrer Muralla. L´Antoni explica que quan era nova i havia aigua alta , la agafaven a coll per no mullar-la. En tenen molt bons records, Tot anava molt bé era el seu mitja de transport. Però un dia quan el Sr Antonio venia de Llers on havia anat a recollir la seva xicota Roser ,que més tard seria la seva dona varen patir un accident bastant fort.Un Seat 1500 venia pel mig de la carretera i per no topar ,al intentar esquivar-lo tots dos varen caure i sortiren disparats, com a resultat dels fets ells varen haver de ser enguixats per tot arreu, a la moto no li va passar rés, però segurament una mica espantats la van “castigar de cares a la paret” , allà hi va restar 22 anys.
El Josep Ma es un gran aficionat a les motos , sempre que pot ,hi va, a fet algun viatges. “Sempre sentia parlar el meu pare del la impala, de quan anaven a balla a l´Erato i les deixaven aparcades a fora , de quan anaven a passeig ,fins que un dia vaig decidir de restaurar-la i poder-la disfrutar” ens comentava satisfet.
La moto està en un estat impressionant, han cromat les peces de nou, han polit el xassís, l´asiento s´ha retapissat, el motor és el seu original encara que s´ha refet el pisto, i arreclat el cambi de marxes a Can Duran.Tota la feina ha estat asessorada per en Pitu Duran , avi. ”Quan vaig allà aquesta moto és apart, no és una moto que remenin cada dia , la tenen tapada , ho fan tot amb molt de carinyo i molta il.lussió, si tinc una petita cosa no em tinc ni que esperar, ho deixen tot per fer-me la moto ” ens deia content en Josep Ma.
El disseny de la Impala obra de Leopoldo Milà va rebre un premi Delta D´Or com a millor disseny industrial fet al nostre país.Les seves lineas ja són una icona molt nostra que utilitzen els creatius en nombrosos anuncis i campanyes de publicitat. Encara ara s´en poden veure algunes al carrers de Barcelona,
La impala té un só molt particular , el soroll del seu motor 2 temps l´identifica abans de veure-la passar.La seva conducció necessita un petit aprenentatge , la palanca del cambi és a la dreta, l´embrague no té el tacte dels d´ara, l´has de tractar amb carinyo com una “iaia”, i si ho fas pots anar a tot arreu.Ell fa sortidetes per desconectar , en Josep Maria ens comentava que quan surt,és un joguet, quan passés per la Rambla o a qualsevol lloc que hi hagi gent gran, és un atracció, tothom la mira ,i si la deixès aparcada rapidament la gent l ´envolta per contemplar-la.
Fins hi tot el Sr Antonio no va poder aguantar la caiguda d´alguna llagrima quan la va tornar veure sortir de nou al carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada