el blog del retrovisor

L´Hispano Suiza dels Srs. Padrosa-Pierre
Una joia del 1908

Entrevista del Retrovisor, l´Hispano Suiza del Sr Padrosa,

publicada el 5 de maig al suplement de motor de l´Empordà.

Varem concertar l´entrevista amb el sr Padrosa al Museu de la Tècnica o ( MTE) de Figueres gràcies a l´amistat del company i també col.laborador d´aquesta casa Juan Jesúhs Aznar , autèntic artifex de tot el valor afegit que ha sabut donar amb les seves ideas aquesta fabulosa col.lecció. Varem tindre algunes xerrades previes i es clar , parlar de la familia Padrosa es parlar de: camions , del transport, i com no de grans emprendors de casa nostra. Però en aquesta secció voliem centrar-nos com fem sempre en un vehicle , el vehicle que nosaltres varem propossar per fer l´entrevista al Sr Padrosa va ser l´Hispano Suiza de 1908 que hi ha exposat al Museu. “

Varem arribar a la cita una estona abans, així tinguerem l´oportunitat de fer algunes fotos i deleitar-nos observant algunes de les moltes peces que hi ha al museu.

Sempre que passavem pel davant del edifici del MTE ens havia interessat el llenguatge arquitectònic , absolutament tot està molt ben projectat ,fet amb molta cura , aquest disseny va ser obra dels arquitectes Dolors Sayeras i Quera i Josep Mª Casadevall Marquéz.

Aquesta casa, havia estat la casa on el pare del Sr Pere Padrosa , va ser la seva vivenda, i a la part d´abaix hi va fer un gran garatge on hi va instal.lar la seu de l´empresa Transports Padrosa., posteriorment la familia Padrosa Puignau hi va viure fins l´any 1989 “Quan va acabar la guerra el meu pare va aixecar aquesta casa que estava en runes ,amb materials reutilitzats, era una època molt difícil,no hi havia rés” ens comentava el Sr Pere Padrosa . “Sempre he tingut molt de carinyo amb aquest inmoble el pare hi havia patit i treballat molt , i crec que si no hi haguessim muntat el Museu facilment , quan nosaltres no hi fossin s´hauria venut , arà crec que serà més difícil, i el fills la podran conservar.” feta la presentació i una primera introducció al Museu els propietaris , molt elegants, accedient a participar conjuntament la nostra entrevista. Mirant-nos l´Hispano Suiza des de el taulell de recepció el Sr Padrosa va començar a relatar l´història del vehicle que nosaltres haviem escollit.

“El varem comprar per casualitat,fa uns 25 anys un dijous.que és el dia que nosaltres fem festa ,varem anar a Barcelona amb la meva dona.

Varem anar a veure un concesionari de cotxes, i aquest Hispano-Suiza estava allà, em va cridar l´atenció la matricula GI-2, i vaig pensar l´hem de comprar, no es pot deixar passar” explicava el Sr Padrosa, el cotxe havia d´anar a una subasta però ell va demanar per comprar-lo i l´empresa va accedir-hi.” Ja m´agradava però el vaig comprar per la matricula , vaig regatejar com s´acostuma a fer en aquests casos i l´endemà hi havia un camió de casa que el va carregar per portar-lo a la nostra provincia” Segons sembla el primer propietari va ser un senyor de Barcelona que estiuejava a Palafurgell. Potser l´anècdota que recorden amb més carinyo els seus propietaris és la del casament del fill petit , ell va utilitzar aquest cotxe per celebrar el seu casament a Sant Martí d´Empuries,” Darrera portavem un cotxe amb dos dels nostres mecànics pel que pogués passar… ”Comentava rialler el Sr Padrosa.

Farem una mica d´història per situar-nos i veure com varen ser els inicis de “La Hispano Suiza “. Emilio La Cuadra Abiol va fundar la primera marca de cotxes del nostre país , “ La Cuadra “militar de professió , artifex de portar per primer cop la llum elèctrica a Lleida, va construir fins 6 cotxes. Les vagues del 1901 i un desconcert econòmic el deixaren inmers en una situació financera insostenible. El seu principal acreedor, per no perdre el capital , J.C.Castro es quedà amb el negoci i també amb seu jove director tècnic, el suís Mark Birgkit . Malgrat el gran èxit en l´acceptació dels vehicles, Castro al igual que La Cuadra , tenien un negoci poc lucratiu,aixó i les nombroses perdues ocasionades per les habituals vagues varen obligar a finalitzar el negoci el 1904.

Mark Birkgit va intentar reunir capital però no el suficient per intentar conservar-la. Encara que poc més tard gràcies als seus contactes, va aconseguir involucrar membres de la burgesia industrial catalana ,per refundarla. els Seix, els Fontcoberta i el Sr Damià Mateu, gran industrial del ferro i conegut per les seves grans dots d´organització.

El 14 de juny de 1904 es creà la nova societat “La Hispano Suiza, fabrica de automóviles SA”. amb seu al carrer Floridablanca de la ciutat comptal.

Per a nosaltres la gran importáncia d´aquest model, exposat al museu , és que es tracta d´un dels primers exemplars amb les innovacions de Birkgit, model tipus T “acoraçat”amb motor de quatre cilindres i xassís de fusta armat amb xapa, aquesta coraça feia tot un cos i protegia el motor de l´aigua , la pols o el fang. És molt difícil trobar dos models iguals, en aquella època la marca servia el motor i el xassís, la resta del vehicle ho feien carrocers artesans independents.

Birgkit no només era un enginyer era un creador avançat a la seva època d´aquí vindria la gran acceptació a Europa dels seus vehicles i les seves innovacions técniques.

Tot ens agradava i sorgien nous temas , però potser el que més ens va cridar la nostra atenció va ser la fabulosa col.lecció de les Guies Michelin , del seu color vermell intens, ordenades des de la primera edició de l´any 1900 fins a la més recent la edició de l´any 2009. Cronològicament s´observen dos parèntesis el del 1914-1919 i el del 1939-1945, aquests periodes corresponen a l ´esclat de les dues guerres mundials, períodes on malauradament no estaven les coses com per a publicar , ni gossar vendre aquest tipus de material.

Sen´s va ocorrer preguntar al Sr Padrosa, “bé hi havien moltes coses amb el Bibendum i la marca Michelin, però voste quins pneùmatics fa servir en els seus vehicles? “ Jo sóc 100% de Michelin, no posso cap roda a cap dels meus vehicles que no sigui d´aquesta marca, sóc un dels seus clients més antics” en aquest moment la senyora Margarida també ens comentava que són menbres del club de França de col.leccionistes d´objectes de la marca Michelin.

El rigor i el bon gust del matrimoni Padrosa Pierre alhora de incorporar noves peces a la col.lecció, han fet que aquest Museu de la Tècnica resulti extraordinari.Us aconsellem que hi feu una visita no quedareu desabuts.

Més fotos i el pdf de l´entrevista a nostre lloc al picasa
http://picasaweb.google.es/martidacosta